4.3. Fòrums i blogs
4.3.2. Els blogs
Un blog és un conjunt de pàgines web creades amb un sistema d’edició i publicació intuïtiu, dividides en unitats anomenades entrades o apunts (posts) i que s’ordenen de forma cronològicament inversa. És interessant aquesta dimensió temporal del blog, que el converteix en un producte que atorga a l’actualització un gran valor i que pot utilitzar-se com a canal de notícies, diari personal, butlletí tecnològic, recull de reflexions literàries, filosòfiques o polítiques, etc. La democratització de la comunicació que ha propiciat Internet ha tingut en l’eclosió dels blogs una de les fites més destacades, convertint-se fins i tot en una nova forma de periodisme capaç de mostrar fets que els mitjans tradicionals silenciaven.
Històricament, els primers blogs tan sols eren llistes d’enllaços que oferien una prenavegació per la Xarxa; amb el temps, s’ha destacat el seu caràcter de diari interactiu i el blog s’ha convertit en un mitjà de comunicació en línia i un gènere discursiu amb trets diferenciadors que, tot i haver perdut l’empenta inicial amb l’arribada del microblogging i els llocs de xarxes socials, segueix essent un referent en el món digital i una eina privilegiada per a la comunicació a la Xarxa.
Exemple de tauler d’administració de WordPress.com
En l’arquitectura d’un blog podem esmentar les parts següents:
- Adreça web: pot ser un domini propi de l’autor o l’autora, un subdomini en un servidor web corporatiu o un domini generat en un sistema de publicació generalista (Blogger o WordPress, per exemple).
- Títol i descriptor: el primer és una mostra d’identitat i és important que sigui breu, i el segon és un text breu que ens orienta sobre l’autor o els continguts.
- Identificació de l’autor: pot aparèixer la informació en el perfil (freqüent a Blogger) o en una pàgina o pestanya creada per a l’ocasió.
- Entrades, apunts o anotacions (posts): són les unitats en què es divideix el blog, cadascuna de les intervencions o els fragments de l’autor. Normalment, s’ordenen amb la més nova a la part superior de la pàgina (ordre cronològic invers). Cada entrada posseeix títol, enllaç permanent a la URL de l’apunt, text (amb l’opció d’incorporar-hi enllaços, molt emprada), i a vegades imatges i objectes multimèdia incrustats (vídeos, àudios, presentacions, etc.). Hi ha marcador de data i hora de publicació, signatura d’autor, enllaç als comentaris i pot incloure retroenllaços i pingbacks. Altres elements poden ser les categories i les etiquetes (tags). actualment, la majoria de les plantilles permeten compartir els continguts amb les eines socials més conegudes (xarxes socials, microblogging, marcadors socials, etc.).
- Blogroll o llistat d’enllaços: és un conjunt d’enllaços a altres blogs recomanats per l’autor, tot facilitant la creació de comunitat i la interacció (amb la màxima «t’enllaço si tu m’enllaces»).
- Arxius històrics: les anotacions s’organitzen per anys i mesos fàcilment consultables amb enllaços automatitzats.
- Categories: les que s’han creat per classificar els continguts apareixen en una columna per facilitar la navegació.
- Ginys (gadgets o widgets): petites aplicacions que compleixen diferents funcions en el blog (calendaris, llistats d’enllaços, vídeos, subscripció d’usuaris, cercador, actualitzacions de xarxes socials, etc.).
- Fonts RSS: a través dels arxius de metadades podem sindicar els continguts de cada blog i subscriure’ns per mitjà dels lectors de feeds, programes que fan possible accedir als titulars dels apunts sense necessitat d’obrir cada blog per separat.
Exemple de blog (WordPress.com)
Existeixen blogs merament textuals, d’altres on la imatge és el més important (fotoblogs), aquells que estan estructurats en podcasts (arxius d’àudio compartits) i els videoblogs (o vlogs), que se centren bàsicament en vídeo. El més habitual, però, són els blogs híbrids, amb microcontinguts variats en funció de les circumstàncies comunicatives.
Els blogs es poden aplicar en diferents entorns personals i professionals (educació, periodisme, política, tecnologia, literatura, etc.) i posseeixen una evident capacitat de generar interacció (via comentaris) amb els autors. L’avantatge d’aquesta eina és que l’administrador (o editor, depèn del rol assignat) pot controlar els comentaris a través de la moderació i pot configurar el blog d’acord amb l’audiència a la qual va dirigit. A més, l’ordre cronològic permet endreçar els continguts, que també es poden estructurar per categories. Alguns d’aquests sistemes de publicació (WordPress, entre ells) gestionen molt bé les pàgines i els menús, de manera que el blog esdevé un producte fàcilment assimilable a un lloc web convencional amb grans possibilitats interactives. Per afavorir la nostra estratègia comunicativa, hi ha diverses opcions:
- Tenir molt clara l’audiència a la qual ens adrecem.
- Emprar una plantilla amb la qual ens sentim còmodes i en què no resulti complicat navegar. Aquesta plantilla haurà de ser compatible amb els dispositius mòbils.
- Establir una política d’enllaços que sigui coherent amb els continguts.
- Moderar preferentment els comentaris per separar els adequats d’aquells que no ho són per no respectar les regles de la netiqueta.
- Enriquir els nostres apunts amb imatges i enllaços, sempre millor que només text, i emprar recursos tipogràfics (negreta, cursiva, subratllat).
- Incorporar només els widgets que siguin estrictament necessaris. Un blog molt recarregat no convida a visitar-lo.
- Si incorporem vídeos o presentacions, incrustar-los correctament amb el codi perquè siguin directament visionats sense haver d’obrir una pàgina nova.
- Afavorir la compartició amb els llocs de xarxes socials a través dels botons corresponents en cada anotació (i en els dispositius mòbils, també amb els serveis de missatgeria).
Botons de compartició (WordPress)
En resum, podem considerar els blogs una eina molt potent per comunicar, a més de ser un subgènere literari per si mateix i un creador de comunitat.