5.2. Estratègies i possibilitats del treball col·laboratiu
L’evolució de la Web ha implicat un canvi de paradigma en tots els sentits: de la Web de les dades hem passat a la Web de les persones, amb l’ajut del programari social com a instrument i mitjà. En aquest context, els usuaris i les organitzacions poden compartir en temps real les informacions que van apareixent a la Xarxa, però no només això: fins i tot poden optimitzar la gestió dels equips amb la presència del treball col·laboratiu. En efecte, l’ús de les TIC fa que els ciutadans s’empoderin: aquesta capacitat o empoderament només esdevindrà real en el marc de la col·laboració, atès que el coneixement només podrà créixer en la mesura que s’adquireixi una cultura de compartir. En un món tan complex com el que estem construint, és evident que voler treballar només de manera individual implicarà una visió parcial. Si volem crear valor la cooperació és bàsica, així com les interaccions en les quals es genera coneixement i s’intercanvia amb la participació de tots els integrants de la comunitat (sigui de treball, educativa, etc.).
La incorporació de les TIC té com a objectiu que els processos siguin més eficients, sense menystenir els beneficis de la possibilitat d’interactuar en temps real sense la necessitat de coincidir en el mateix lloc i, per altra banda, de treure profit de la asincronia en els casos que això sigui necessari.
És per això que el treball col·laboratiu no es pot fer de qualsevol manera, sinó que ha de seguir uns paràmetres ben definits per aconseguir els seus objectius de millora de la productivitat i de cohesió dels equips. En aquest sentit, resulta fecund definir l’aprenentatge col·laboratiu com:
«Un proceso compartido, coordinado e interdependiente, en el cual los estudiantes trabajan juntos para alcanzar un objetivo común. El aprendizaje colaborativo se basa en un proceso de actividad, interacción y reciprocidad entre los estudiantes, facilitando la construcción conjunta de significados y un avance individual hacia niveles superiores de desarrollo. Estos elementos determinan el concepto de aprendizaje colaborativo utilizado en la red temàtica».
Enllaç recomanat
En aquesta web podeu trobar les característiques de l’aprenentatge col·laboratiu, a partir de diferents teories:
Red de Aprendizaje Colaborativo en Entornos Virtuales (s. d.). «Bases teóricas para la práctica». RACEV (web). UOC. <http://blogs1.uoc.es/racev/recursos-racev/bases-teoricas-para-la-practica/>
Aquest treball es durà a terme amb la intermediació d’una eina, que serà més fecunda en virtut de les seves possibilitats. Per exemple, si triem un blog ens trobarem amb dificultats per definir i visualitzar les tasques de cadascú. En canvi, en un wiki ens serà molt més fàcil, atès que posa èmfasi en la col·laboració de la comunitat. La Wikipedia n’és un exemple modèlic, ja que està construïda a través de la participació dels usuaris. Semblantment, els documents de Google ens facilitaran la feina, ja que també ofereixen opcions per revisar-ne les actualitzacions. Sempre podrem saber qui ha editat, i fins i tot restaurar a un estat anterior.
Historial de revisions de Google Docs
A la Xarxa, hem de saber emprar aquestes eines de manera eficaç perquè es produeixi una interdependència positiva entre els membres de l’equip i que la comunicació sigui fluida.