6.3. Les comunitats virtuals de pràctica
Sandra Sanz defineix una comunitat de pràctica com «un grup de persones que exerceix la mateixa activitat o responsabilitat professional i que, preocupat per un problema comú o mogut per un interès comú, aprofundeix en el seu coneixement i perícia en aquest assumpte a través d’una interacció continuada» (Sanz, 2013). La tendència natural que posseïm a compartir coneixements i experiències amb l’objectiu de solucionar els problemes i millorar els processos de l’organització porta a una interacció fecunda cooperativament, de manera que el coneixement pot circular de forma lliure i contribuir a la millora de la productivitat i del clima d’empresa. Cadascun dels membres de la comunitat aporta el seu coneixement, amb la confiança que els altres també ho faran: la parcialitat de cada aportació és una contribució molt valuosa a la totalitat. En les comunitats de pràctica es comparteixen símbols, tècniques, eines, valors, tot un conjunt d’elements que han estat constitutius de l’organització i que han esdevingut part inseparable de la pràctica habitual (Sanz, 2011).
Podem resumir els rols dels membres de les comunitats de pràctica a la taula següent:
Classificació de Wenger |
|
---|---|
Classificació de Molina i Marsal |
|
En aquest sentit, cal destacar la figura del moderador o dinamitzador, que garanteix el bon funcionament de la comunitat de pràctica i és clau per aconseguir la participació dels membres del grup.
Quant a la virtualitat d’aquestes comunitats, que cada cop és més present, afavoreix la transferència de coneixement sense haver de coincidir en el temps i en l’espai. Internet facilita enormement la comunicació i ajuda en les noves formes de treball, contribuint a la formació de grups informals en el marc de l’estructura formal (Sanz, 2011, mòdul 2, pàg. 25), millorant la visibilitat per a la resta de l’organització i expandint geogràficament la comunitat de pràctica.
Enllaç recomanat
Programa «Compartim» (Generalitat de Catalunya).<http://cejfe.gencat.cat/ca/formacio/gestcon/>.
Com a cas concret, podríem esmentar el programa «Compartim» del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, definit de la següent manera:
«El Departament de Justícia porta a terme el programa “Compartim”, de gestió del coneixement, que promou l’aprenentatge per l’intercanvi d’experiències i la compartició de bones pràctiques. Ja hi han participat més de vuit-centes persones, i el coneixement produït i difós inclou més de seixanta documents entre ponències, protocols, manuals, plantilles, documents de treball, procediments, etc.».
L’objectiu es la millora en la pràctica professional quotidiana. Cada comunitat de pràctica ha de seleccionar un aspecte a millorar, tot combinant les reunions presencials amb la interacció virtual. El coordinador de grup (e-moderador) i els experts ajuden en el procés. A la mateixa web ens explica com culmina:
«Al final del procés de treball compartit es du a terme una sessió de bones pràctiques adreçada a tot el col·lectiu professional, on s’exposa el treball elaborat. En aquesta sessió també se solen convidar experts d’altres àmbits perquè hi presentin experiències d’èxit relacionades amb la proposta de millora tractada».
Hi ha una plataforma per treballar en línia tot allò que ha estat exposat presencialment i que s’anomena e-Catalunya. Hi ha diferents eines que afavoreixen el treball col·laboratiu, com és el cas de blogs corporatius, fòrums o wikis. A més, les hores dedicades poden computar com a formació i se celebren jornades de bones pràctiques per compartir el que s’ha après.
Les comunitats de pràctica es divideixen en aquest programa seguint aquest esquema:
Administració de justícia |
|
---|---|
Àmbit Justícia Juvenil |
|
Àmbit penal |
|
@plec 2.0 Justícia Tarragona |
|
E-moderadors |
|
Mediació |
|
Prevenció i mediació comunitària |
|
Qualitat de l’atenció ciutadana en l’àmbit de la justícia |
|
Les tasques dutes a terme en els diferents àmbits generen productes de coneixement d’accés públic i de gran valor per a la comunitat i per al públic interessat en general.
Com ja hem pogut veure, la figura de l’e-moderador és considerada clau per a l’èxit de les comunitats de pràctica. Presenta les següents característiques (recollides de Pérez i Vives, 2010):
- És una persona representativa de la comunitat i amb capacitat de lideratge.
- És respectada i té influència a la comunitat.
- Presenta bones capacitats comunicatives i s’adapta als nous entorns tecnològics.
- Es troba compromesa en fer avançar el coneixement en el seu àmbit professional.
Els membres de la comunitat de pràctica, a partir de la tasca de l’e-moderador, desenvolupen el seu treball amb una major qualitat i alhora s’incrementa el seu compromís institucional. Tot això és possible gràcies a les reunions que duen a terme i al treball col·laboratiu.