6. Les comunitats virtuals

6.2. Origen de les comunitats virtuals

La comunitat en sentit ampli és un conjunt de persones que viuen unides per certes regles i es defineixen pel fet de compartir una sèrie d’elements comuns (cosmovisió, valors, llengua, etc.) que els atorga una identitat definida.

Howard Rheingold introdueix el concepte de comunitat virtual, que posa l’èmfasi en la discussió pública per part d’un grup de persones en l’espai cibernètic. Les formes de relació en aquesta mena de comunitats privilegien el compromís mutu i el sentiment de pertinença. Rheingold esmenta com a tecnologies Usenet, MUD, MOO, Internet Relay Chat, sales de xat i llistes de correu electrònic. L’obra La comunitat virtual és del 1993, moment en què molta gent encara no utilitzava Internet.

Com els espais públics informals han anat desapareixent de la nostra vida, la gent té necessitat d’aquesta mena de comunitats que apareixen en el ciberespai, a través de connexions telemàtiques.

Encara que en alguns entorns es poden identificar les comunitats virtuals amb les xarxes socials, no són el mateix. Com destaca Sandra Sanz:

«Les comunitats virtuals són grups reduïts que comparteixen interessos comuns i que tenen un elevat factor de cohesió i un fort compromís mutu. Les xarxes socials virtuals són molt més nombroses, amb interessos més amplis i variats. Dins d’una xarxa social pot haver-hi diverses comunitats».

A més, a les xarxes socials sovint s’hi troben moltes persones connectades però sense aquesta cohesió ni amb objectius comuns clares. Si els membres d’una xarxa social experimenten un factor de cohesió superior, aleshores ens trobarem davant d’una comunitat (Miralbell i Sanz, 2011, mòdul 2, pàg. 9).

Entre les diferents comunitats virtuals podem destacar les comunitats d’interès (amb un tema concret que segueixen), d’aprenentatge (construcció col·laborativa del coneixement) i de pràctica (comparteixen l’experiència professional). En les comunitats virtuals és important la figura del moderador.

Les comunitats virtuals afavoreixen la interacció, sovint centrada en un interès o focus concret. També estan orientades perquè la gent comparteixi el coneixement, amb temes específics (cientificotècnics, artístics, de lleure, etc.) o bé es poden centrar en la recerca d’un benefici. Atès que es tracten de comunitats obertes, amb llaços febles entre els seus integrants, la gent ha de poder percebre en la seva pertinença una utilitat, un valor que ha d’anar lligat amb la construcció del coneixement amb vista a un objectiu. En el cas d’una comunitat de pràctica (orientada a treballadors), l’intercanvi de coneixement hauria de comportar una millora professional, produïda com a conseqüència del treball col·laboratiu.

Portada de La comunidad virtual, de Howard Rheingold