4.6. Xarxes socials segons el format del contingut: Instagram, YouTube, Pinterest
4.6.2. Instagram
Es tracta d’una aplicació per a dispositius mòbils (actualment també accessible per web, tot i que amb limitacions) creada el 2010 per Kevin Systrom i Mike Krieger, i adquirida per Facebook el 2012. És una de les que ha experimentat un augment d’usuaris més remarcable els darrers temps (300 milions d’usuaris a finals de 2014), tot coincidint amb la generalització de l’ús dels telèfons intel·ligents i les tauletes. Va ser dissenyada originalment per a dispositius iOS (iPhone, iPad, iPod Touch) i l’any 2012 ja va estar disponible per a Android. Permet als usuaris fer fotografies i aplicar-hi diferents filtres i marcs: un cop realitzades, es comparteixen a la mateixa plataforma, amb l’opció de fer-ho amb Twitter, Facebook, Tumblr, Flickr, Swarm o correu electrònic. Les imatges, al principi, sempre eren quadrades (en les darreres actualitzacions s’ha eliminat aquesta restricció) i se’n poden editar diferents paràmetres.
Evolució del logo d’Instagram
Instagram és pròpiament un lloc de xarxes socials, atès que cada usuari disposa d’un perfil que inclou l’avatar, el nom d’usuari, el nombre de publicacions i els usuaris que seguim, així com els nostres seguidors (de forma similar a Twitter). També s’hi poden incorporar hashtags i una funció semblant al «M’agrada» (en aquest cas, prement el botó que representa un cor), així com comentar i enviar missatges a altres usuaris. L’any 2013 s’hi incorpora l’opció d’etiquetar les fotos, ja habitual a Facebook.
Opcions de compartició a Instagram per Android
Aquesta eina té moltes possibilitats en la comunicació corporativa, atès que els usuaris hi tenen un paper molt important, fins al punt que ha aparegut el fenomen instagramer, una comunitat per compartir experiències amb aquesta aplicació, i a través de la qual s’han organitzat trobades i concursos.
Una experiència amb Instagram
Escalona ens exposa una experiència amb Instagram per a la promoció turística:
«El juny de 2012 el Govern va incorporar l’ús d’Instagram en la seva estratègia de promoció turística amb l’objectiu de donar a conèixer Catalunya entre els més de 100 milions d’usuaris que en aquell moment tenia la plataforma i així posicionar-se com la primera destinació turística de l’Estat espanyol que impulsava una acció d’aquestes característiques. El seu ús va constar de tres fases estratègicament plantejades que unien el món digital amb el món analògic. La primera fase era un viatge al llarg del territori amb 11 instagramers procedents d’altres països i influents a la plataforma. L’objectiu? Que ells difonguessin i comentessin fotografies dels diferents llocs que van visitar. Una acció que també es va replicar i visibilitzar en altres mitjans socials dels mateixos instagramers. En una segona fase, es plantejava un concurs obert a tota la comunitat instagramer (sota l’etiqueta #catalunyaexperience amb la finalitat de donar a conèixer aspectes rellevants de la cultura catalana. Va aportar més de 52.000 imatges. I una tercera fase final traslladava al món físic les 250 fotografies del concurs que havien estat premiades amb una exposició al Palau Robert. Un clar exemple de com conèixer les possibilitats dels mitjans socials i saber integrar-los en estratègies globals amb la implicació dels usuaris –els seus grans protagonistes– pot ser un bon exercici de visibilitat».
En conclusió, encara que Instagram té principalment un ús lúdic i és molt emprada per experimentar amb les imatges, pot ser implementada d’acord amb una estratègia comunicativa que integri la promoció de la pròpia marca o de les organitzacions a través de la força del material gràfic. A més, cal aprofitar l’empenta que ha assolit els darrers temps.