4.4. Xarxes socials: classificació i exemples. Les xarxes socials generalistes (Facebook, Twitter)
4.4.3. Twitter
Es tracta d’un servei de microblogging basat en web, creat l’any 2006 per Jack Dorsey (amb uns 332 milions d’usuaris actius, data gener 2016), que permet a l’usuari enviar fragments de text (fins a 280 caràcters), que s’anomenen analitzar els social media i que apareixen a la pàgina del perfil de cada usuari. Els vincles socials entre els membres de Twitter consisteixen en el seguiment, atès que fan una distinció entre following i followers (els primers són els que seguim i els segons els que ens segueixen), per la qual cosa els lligams no són recíprocs: podem seguir els missatges d’altri sense que aquests ho facin dels nostres. Per defecte, les piulades són visibles públicament, tot i que existeixen els missatges privats (anomenats DM: direct message). Twitter és semblant, pel que fa a l’estructura, als missatges SMS entre mòbils, però posseeix una capacitat de comunicació multidireccional que aquells no tenen. També hi podem diferenciar un seguit de parts:
- Línia de temps o cronologia: ens permet visualitzar les piulades dels usuaris que nosaltres seguim.
- Mencions: les referències que els nostres contactes fan de nosaltres, tot representant el nostre usuari per mitjà d’una arrova (@enricgil). Normalment són les respostes als nostres missatges.
- Repiulades: semblant al reenviament de missatges, permet donar a conèixer als nostres contactes alguna informació que hem rebut d’altri (es representa amb RT).
- Cerques: es fan a través d’un sistema d’etiquetatge per hashtags (per exemple, #xarxes16), que ordena els missatges per temes d’interès.
- Llistes d’usuaris: es poden organitzar grups en funció dels temes, de tal manera que quan cliquem per visualitzar una llista, es pot veure la línia de temps dels usuaris inclosos en el grup. Les llistes poden ser públiques o privades.
- Missatges directes (DM): sistema de missatges privats entre usuaris.
- Opció d’incloure enllaços en les piulades. El servei els escurça automàticament. També podem emprar sistemes per escurçar les URL, amb serveis com Bit.ly, Ves.cat o Goo.gl.
- Twitter ofereix els temes del moment (els trending topics) i una recomanació d’usuaris als quals podem seguir.
- Inserció de fotos a les piulades: es poden incorporar imatges a les piulades de forma senzilla i en els dispositius mòbils s’hi poden afegir filtres. Els enllaços creats no es comptabilitzaran en els 280 caràcters.
- Etiquetatge d’usuaris a les fotos: a les apps mòbils es poden etiquetar fins a 10 usuaris, que poden decidir si volen ser etiquetats o no.
- Ordenació per rellevància: des de febrer de 2016 les piulades ja no s’ordenen per defecte cronològicament, sinó per rellevància, tot i que es pot recuperar la versió clàssica.
L’any 2012 Twitter va comprar Vine, una aplicació similar a Instagram però per a vídeos. Permet generar escenes molt breus (6 segons màxim) en forma de bucle i que poden ser compartides tant a Twitter com a Facebook. El 2015 va fer el mateix amb Periscope, aplicació de vídeo per streaming que ha assolit un gran èxit i que facilita enormement la transmissió de vídeo en directe, afavorint la interacció amb la publicació de missatges i de reaccions.
Logos de Vine i Periscope, propietat de Twitter
Al llarg de la història de Twitter, també s’han desenvolupat aplicacions de tercers per a dispositius mòbils, com és el cas de TweetDeck o Hootsuite (aquesta darrera és compatible amb altres serveis de xarxes socials, com Facebook o LinkedIn, i inclou la funcionalitat de programar les piulades en una hora concreta).
El que es pot destacar a Twitter és la immediatesa i la conversa contínua en funció de temes d’interès, és per això que es tracta d’una eina molt fecunda per comunicar, amb una estratègia pròpia que es pot estructurar en una sèrie de punts:
- Fragmentarisme: és l’essència de Twitter, les piulades no poden excedir els 280 caràcters i això implica una gran capacitat de síntesi.
- Conversa contínua: la brevetat afavoreix el debat d’idees, que han de concentrar-se en una idea central (a través del hashtag temàtic), tot evitant la dispersió. En aquest diàleg s’expliciten els altres usuaris, tot indicant el seu nom en el tuit.
- Difusió de la informació: a través de les repiulades viralitzem la conversa i fem que els altres s’assabentin d’informacions rellevants. Podem fer una repiulada directa o amb citació.
- Coneixement de la xarxa: Twitter és una gran eina per compartir enllaços i promocionar blogs o webs corporatius. Aquests enllaços han d’aparèixer degudament retallats.
- Proactivitat: l’ideal és piular sovint, d’aquesta manera mantenim la nostra presència a la xarxa.
- Programació dels tuits: eines com Hootsuite fan possible aquesta funció, tot marcant l’hora en què volem publicar. Es perd espontaneïtat, però s’afavoreix la nostra estratègia.
- Coneixement dels seguidors: és important revisar els seguidors que tenim, segurament estiguin molt relacionats amb les nostres esferes d’activitat. També podem fer el mateix amb els usuaris que seguim.
- Missatges privats: aquesta funció és útil per a comunicacions privades amb seguidors que no tenim en cap altra xarxa o servei de missatgeria.
- Regles de cortesia: en un mitjà tan espontani i fluid com Twitter són molt importants, ja que sovint no pensem en les conseqüències dels nostres missatges abans de publicar-los.
- Força de compartir mitjans: a la cronologia es poden visualitzar directament imatges, vídeos enregistrats o transmissions en directe (Periscope, Merkaat).
- Immediatesa: Twitter és un mitjà ideal per conèixer de primera mà les notícies més actuals; semblantment, pot esdevenir molt potent per difondre en temps real.
A diferència de Facebook, en el cas de Twitter l’ús professional és molt rellevant, sense menystenir altres usos.
Els darrers anys han triomfat les aplicacions que presenten notícies de Twitter (i altres xarxes socials) en un format periodístic i ofereixen una gran experiència de lectura. Són les revistes socials com Flipboard o Nuzzel.
Flipboard de la UOC
