Bibliografia

Alcalá, M. (2016). Análisis y diseño de foros de discusión para e-learning (Treball Final de Grau). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. <http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/45807/8/malcalaoTFG0116memoria.pdf>.

Bauman, Z. (2003). Modernidad líquida. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica.

Busquet, J.; Medina, A.; Sort, J.; Campo Vidal, M.; Sàez, A. (2010). Mitjans de comunicació digital: història i actualitat. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Cabero, J.; Llorente, M. C. (2010, desembre). «Comunidades virtuales para el aprendizaje». Edutec, Revista Electrónica de Tecnología (núm. 34). <http://tecnologiaedu.us.es/images/stories/jca61.pdf>.

Campàs, J. (1996-2010). «El paradigma hipertextual». Aura Digital. Estudis de cibercultura hipertextual i Net.art (web). <https://cv.uoc.edu/adf/~04_999_01_u07/hipertextualitat.html>.

Castells, M. (2002). «La dimensión cultural de Internet» (article en línia). <http://www.uoc.edu/culturaxxi/esp/articles/castells0502/castells0502.html>.

Cobo, C.; Pardo, H. (coord.) (2007). Planeta web 2.0. Inteligencia colectiva o medios fast food. Ciudad de México/Barcelona: UVic-Flacso México. <http://tic.leon.uia.mx/temporal/planetaWeb/planeta_web2.pdf>.

De Haro, J. J. (2010). Redes sociales para la educación. Madrid: Anaya.

De Kerckhove, D. (1999). Inteligencias en conexión: hacia una sociedad de la web. Barcelona: Gedisa.

Escalona, N. (2014). #DIGITALK. Del màrqueting directe a la comunicació 2.0. Barcelona: Editorial UOC.

Estellés-Arolas, E.; González-Ladrón-De-Guevara, F. (2012). «Towards an integrated crowdsourcing definition». Journal of Information Science (vol. XX, pàgs. 1-14). <http://www.crowdsourcing-blog.org/wp-content/uploads/2012/02/Towardsan-integrated-crowdsourcing-definition-Estellés-González.pdf>.

Fumero, A.; Roca, G. (2007). «Web 2.0». Fundación Orange. <www.oei.es/salactsi/WEB_DEF_COMPLETO2.pdf>.

Gairín, J. (2006). «Las comunidades virtuales de aprendizaje». Educar (núm. 37). Universitat Autònoma de Barcelona. <https://ddd.uab.cat/pub/educar/0211819Xn37/0211819Xn37p41.pdf>.

Galindo, R.; Salinas, L.; Jiménez, D.; Reyes, L. D.; Barrios, N. (s. d.). «Funcionamiento del correo electrónico». Trabajo colaborativo 2 Telemáticas (web). <https://sites.google.com/site/ricardoleydideisyluzdarynestor/funcionamiento-del-correo-electronico>.

Garrigues, C. (2016). El futuro de las telecomunicacions: el 5G y el Internet de las Cosas (vídeo). Universitat Oberta de Catalunya. <https://www.youtube.com/watch?v=in2i0py8aC4>.

Generalitat de Catalunya (2009). El treball col·laboratiu a l’Administració. Aportacions del programa «Compartim». Barcelona: Departament de Justícia.<http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/gestio_coneixement/treball_collaboratiu_compartim.pdf>.

Herrera, R.; Gómez, M. (2011). Cap a on anem? El nou model de comunicació sintètica en xarxa. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Himanen, P. (2001). La ética del hacker y el espíritu de la era de la información. Barcelona: Destino.

Howe, J. (2006). «Crowdsourcing: a definition». Crowdsourcing. Why the power of the crowd is driving the future of business (blog). <http://crowdsourcing.typepad.com/cs/2006/06/crowdsourcing_a.html>.

Hunt, C. (2002). TCP/IP Network Administration (llibre electrònic). O’Reilly Media.

Jiménez, L. (2014). El WhatsApp en las prácticas de intimidad familiares (Treball Final de Màster). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. <http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/37283/3/ljimeneziTFM0614memoria.pdf>.

Kaplan, A. M.; Haenlein, M. (2010). «Users of the world, unite! The challenges and opportunities of Social Media». Business Horizons (vol. 53, núm. 1). <http://doi.org/10.1016/j.bushor.2009.09.003>.

Lévy, P. (1998). La Cibercultura, el segon diluvi? Barcelona: EDIUOC.

Lévy, P. (1999). ¿Qué es lo virtual? Barcelona: Paidós.

Martínez, E. (s. d.). «El correo electrónico y su historia». Artículos sobre redes, telecomunicacions y Tecnologías de la Información (web). <http://www.eveliux.com/mx/El-correo-electronico-y-su-historia.html>.

Miralbell, O.; Sanz, S. (2011). Redes sociales y comunidades virtuales. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Morgan, N.; Jones, G.; Hodges, A. (2010). The complete guide to social media from the social media guys. <https://rucreativebloggingfa13.files.wordpress.com/2013/09/completeguidetosocialmedia.pdf>.

Mraz, J. (2012). «Cloud computing: ventajas de trabajar en la nube». Workana (blog). <https://www.workana.com/blog/cloud-computing-ventajas-de-trabajar-en-la-nube>.

Onrubia, J. (2004, gener). «Las aulas como comunidades de aprendizaje». Trabajadores de la enseñanza (núm. 249).

Orihuela, J. L. (2002). «Los nuevos paradigmas de la comunicación». eCuaderno (blog). <http://www.ecuaderno.com/paradigmas>.

Pérez Montoro, M.; Vives, N. (2010). «Guía para la correcta implantación de CoP en la administración pública: una experiencia de éxito, el programa “Compartim”» (presentació multimèdia). <http://es.slideshare.net/nuriavives/implantacin-cop-programa-compartim>.

Pineda, E.; Meneses, T.; Téllez, F. (2013). «Análisis de redes sociales y comunidades virtuales de aprendizaje. Antecedentes y perspectivas». Revista Virtual (núm. 38). Universidad Católica del Norte. <http://revistavirtual.ucn.edu.co/index.php/RevistaUCN/article/view/404>.

Piscitelli, A. (1995). Ciberculturas: en la era de las máquinas inteligentes. Buenos Aires: Paidós.

RACEV (2013). «Bases teóricas para la práctica» (web). <http://blogs1.uoc.es/racev/recursos-racev/bases-teoricas-para-la-practica/>.

Reig. D. (2012). Socionomía: ¿Vas a perderte la revolución social? Barcelona: Deusto.

Rheingold, H. (1996). La comunidad virtual. Barcelona: Gedisa.

Sàez Casas, A. (2007). Sociologia de la comunicació de masses (recurs electrònic). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. <http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/XX06_16043_01904/html5/modul_2.html>.

Salinas, N.; Thompson, C. (2011). «La cibercultura desde una sociología de internet». F@ro: Revista teórica del Departamento de Ciencias de la Comunicación (núm. 13). Valparaíso: Universidad de Playa Ancha <http://web.upla.cl/revistafaro/n13/art08.htm>.

Sanabre, C.; Sivera, S. (2014). Comunicació persuasiva en mitjans digitals. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Sánchez-Mesa, D. (2015). «Los estudios sobre la cibercultura y los new media. Extendiendo el campo de la literatura comparada». Caracteres: Estudios culturales y críticos de la esfera digital (vol. 4, núm. 2). Salamanca: Editorial Delirio. <http://revistacaracteres.net/revista/vol4n2noviembre2015/estudioscibercultura/>.

Santos Acevedo, G. (2011, juliol). «Presencia social en foros de discusión en línea». Píxel-Bit. Revista de Medios y Educación (núm. 39). <http://acdc.sav.us.es/ojs/index.php/pixelbit/article/view/548/460>.

Sanz, S. (2011). Comunidades de práctica. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Sanz, S. (2012). Comunidades de práctica. El valor de aprender de los pares. Barcelona: Editorial UOC.

Sanz, S. (2013, febrer). «Les comunitats de pràctica són tendència». Come in, revista dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació (núm. 19). Universitat Oberta de Catalunya. <http://www.uoc.edu/divulgacio/comein/ca/numero19/articles/Article-Sandra-Sanz-Martos.html>.

Saucedo, A. (2012). Web 3.0 – The Internet of Things! (vídeo). <https://www.youtube.com/watch?v=F_nbUizGeEY>.

Sorokina, O. (2016). «Normas de comportamiento de redes sociales». Blog Hootsuite (blog). <https://blog.hootsuite.com/es/normas-de-comportamiento-de-redes-sociales>.

Universitat d’Alacant (s. d.). «Los foros de discusión». Comunicación virtual (web). <https://moodle2015-16.ua.es/moodle/pluginfile.php/26078/mod_resource/content/8/page_08.htm>.

Universitat Oberta de Catalunya (2011). Isaac Mao: Sharismo (vídeo). <https://www.youtube.com/watch?v=tnR6fqkxDj4>.