5.5. La computació en el núvol
Els serveis de computació en el núvol (cloud computing) formen part d’un nou paradigma segons el qual la informació resideix en servidors d’Internet que poden ser accessibles en qualsevol moment per l’usuari d’acord amb les seves necessitats, per consegüent, els arxius deixen d’estar disponibles únicament en el disc dur (en local) i es poden recuperar des de qualsevol màquina. Trobar-se en servidors externs presenta l’avantatge de no dependre d’un ordinador o dispositiu concret, per la qual cosa també afavoreixen el treball col·laboratiu, atès que els arxius es poden editar i compartir en temps real des de qualsevol lloc, amb l’única condició de disposar de connexió a la Xarxa. Per què ens ajuda aquest nou paradigma en els processos de col·laboració? Ho podem resumir en una sèrie de punts:
- Es tracta d’un conjunt de serveis disponibles en la majoria dels dispositius (per exemple, Dropbox es pot instal·lar en telèfons intel·ligents, tauletes i ordinadors personals en qualsevol dels sistemes operatius).
- Els documents es poden compartir amb altres usuaris i es van actualitzant a partir de l’edició que en fan (Google Docs, que forma part de Google Drive, desa els canvis automàticament després de cada actualització).
- Afavoreixen el treball en equip: no són serveis estàtics sinó dinàmics, de tal manera que no depenen d’una resposta per part de l’altre usuari. L’edició pot ser fins i tot simultània.
- Permeten l’intercanvi d’idees en temps real, tot agilitant el procés de col·laboració.
- Combinen la sincronia (xat de Google Docs) amb l’asincronia (edició de documents).
- És difícil que es perdi la informació, ja que podem disposar d’una còpia en local i d’una altra en el servidor accessible des dels nostres dispositius. A més, aquests serveis fan backups a l’instant.
Els serveis de computació en el núvol presenten també els avantatges del seu baix cost, atès que no cal invertir en grans infraestructures; la seguretat, pel fet que les dades estan en principi en un entorn segur; la rapidesa en el treball, ja que es troba basat en web i la informació s’actualitza en temps real; i l’accés ràpid a tota la informació des de qualsevol lloc o dispositiu. No cal dir que aquests trets contribueixen a facilitar el treball en equip.
Tanmateix, inclouen una gran varietat d’aplicacions que no es redueixen a les típiques d’emmagatzematge o edició en línia. Com a exemples més coneguts tenim Dropbox (molt potent pel que fa a l’emmagatzematge però no tant en l’edició de documents) i Google Drive (amb tots els seus serveis de documents, fulls de càlcul, presentacions, etc.). Tot i així, la llista es podria ampliar amb One Drive (de Microsoft, amb els serveis inclosos de l’Office Online), iCloud (d’Apple, amb les fotos compartides i la suite ofimàtica que inclou Pages, Numbers i Keynote), Box i la més recent Open 365 (que inclou el Libre Office en línia). La computació en el núvol també la trobem en els mitjans socials (Facebook, Twitter) o en les aplicacions multimèdia (Vimeo).
Logos dels serveis en el núvol d’Apple (iCloud) i Microsoft (One Drive)
En aquest punt, ens centrarem en un dels serveis que ha tingut més èxit pel que fa a les seves capacitats com a repositori de documents. Es tracta de Dropbox, que va néixer l’any 2007 i va ser fundat pels estudiants del MIT Drew Houston i Arash Ferdowsi. Va aparèixer en un moment en què no hi havia una opció fàcil per compartir i sincronitzar contingut a la Xarxa. És un servei d’emmagatzematge en línia d’arxius que permet sincronitzar-los en diferents ordinadors o dispositius, i compartir carpetes i arxius amb altres usuaris. Es pot emprar només en línia (amb la qual cosa no ocupa lloc en el nostre equip) o bé instal·lar-hi el programa, que ens crearà una carpeta des de la qual s’aniran sincronitzant tots els arxius. Com que és un sistema multiplataforma, es poden assignar diferents dispositius per tenir el contingut en tots ells. Des de l’ordinador, tindrem una vista dels arxius idèntica a la resta del nostre equip, mentre que en els dispositius mòbils necessitarem instal·lar una aplicació i només podrem accedir al contingut si estem en línia. Des de la web de Dropbox disposarem de més opcions:
- En el menú de l’esquerra accedim als arxius recents, a la totalitat dels arxius, a la creació d’equips corporatius i a una funció anomenada Paper per crear notes, tasques o pluges d’idees (es presenta com un element de creació col·laborativa). També podem visualitzar les nostres fotos, les carpetes, arxius i enllaços compartits, les activitats (línia de temps amb la nostra activitat a Dropbox) i fins i tot és possible sol·licitar arxius, és a dir, invitar un altre usuari a pujar arxius al nostre Dropbox (fins i tot si aquest no disposa d’un compte). Per últim, accedim a la paperera, on trobem els arxius eliminats, que es conserven durant 30 dies a la versió gratuïta.
- A la part central, en la vista dels arxius trobem les carpetes ordenades alfabèticament, amb les dates de la darrera modificació i les persones amb què s’han compartit. Tenim diferents opcions.
Vista d’opcions per a cada carpeta (Dropbox escriptori)
Com veiem, podem compartir, obrir la carpeta en versió local, eliminar, canviar el nom, moure i copiar. En els arxius podem afegir comentaris i veure les versions anteriors, amb la possibilitat de restaurar-les.
- Des de la configuració, entrem als apartats de «Perfil», «Compte» i «Seguretat», amb l’opció d’ampliar l’emmagatzematge, que inicialment és de 2 Gb però que es pot ampliar amb invitacions a altres usuaris o amb la versió de pagament.
Accés a Dropbox des de l’app de Word (iPad)
En conclusió, Dropbox ens ofereix una forma senzilla d’emmagatzemar els arxius en el núvol i de compartir-los, malgrat que està molt limitat en les opcions d’edició, per a les quals cal emprar altres programes, com les app de Microsoft Office per a dispositius mòbils.