3. La comunicació personal

3.2. Estratègies de comunicació personal

Les estratègies de comunicació personal són ben diferents de les que farem servir per als llocs de xarxes socials, i fins i tot en un missatge de correu electrònic no farem el mateix que en un comentari al WhatsApp, ja que la finalitat d’ambdós és diferent: en el primer, pot tractar-se d’una comunicació formal (amb l’analogia de la carta tradicional), amb els seus trets lingüístics i la seva estructura; en el segon, pot tractar-se d’una simple salutació espontània de caràcter informal. En aquest apartat ens dedicarem fonamentalment a la comunicació d’un a un, tot i que esmentarem els casos en què aquesta es vincula amb la comunicació pròpia de les xarxes socials.

Fixem-nos en el correu electrònic:

Com veiem, és un exemple de missatge de correu electrònic de la UOC gestionat per GMail (de GoogleApps). El remitent, en aquest cas el professor col·laborador, adreça un missatge a un estudiant sobre qüestions relacionades amb la docència. Hi podem trobar l’assumpte del missatge («Valoració activitats PAC 1»), que és ben clar, en el qual al·ludeix: les dades de remitent i destinatari, l’hora d’enviament del missatge i el text complet dividit en salutació, cos del missatge i signatura. Aquests elements sempre hi han d’aparèixer per no donar lloc a confusió. Per exemple, un missatge en què no apareix assumpte pot dissuadir-nos de llegir-lo, i el fet de no tenir salutació o signatura, o de presentar-se amb un text molt breu i telegràfic pot confondre’s amb un xat, i no es tracta d’això.

Vegem-ne un altre exemple, aquest, extret del sistema de missatgeria electrònica WhatsApp:

Es tracta d’un intercanvi de missatges entre dos companys d’escola que parlen dels seus estudis. Es veu clarament que aquest és un sistema síncron, puix que coincideixen en el temps i responen de forma immediata. Hi ha marcadors de lectura (el doble tic blau), que ens ofereixen informació de la disposició de l’altre a seguir conversant, i el registre és clarament informal, no se segueixen les normes ortogràfiques i s’utilitza un llenguatge fonètic com a recurs per estalviar espai («Spero k no» n’és un exemple). Apareixen emoticones que expressen emocions (acceptació, decepció, rialles, etc.).

Una altra diferència remarcable és que, en el primer cas, el correu és enviat i el remitent ha d’esperar a rebre’n la resposta, que es farà en un altre missatge. En el WhatsApp, la conversa es realitza en una línia de temps ben definida que comparteixen els participants. En ambdós casos, hi ha presents diferents marcadors temporals.

Les característiques d’aquestes eines de comunicació personal serien les següents:

  • S’inscriuen en processos de comunicació d’un a un (poden esdevenir d’un a molts en un correu enviat amb còpia a altres usuaris o en un missatge en el marc d’un grup de WhatsApp: en aquest darrer cas, tenen molt de comunicació social).
  • Poden ser més o menys exhaustius depenent del suport (el correu electrònic afavoreix l’exhaustivitat, no tant la missatgeria).
  • Segueixen una estructura i tendeixen a emprar recursos formals (correu), o són més caòtics i informals (missatgeria).
  • Combinen l’asincronia (correu) amb la sincronia (missatgeria).
  • Accepten la combinació de text amb altres elements gràfics (imatges, vídeos) i amb enllaços. Els clients de correu admeten compartir qualsevol mena d’arxiu, fet que no succeeix en els sistemes de missatgeria, més limitats.
  • Poden ser clients independents (cas del correu o del servei de missatgeria Telegram) o dependents del telèfon mòbil (cas de l’SMS o el WhatsApp).
  • En els sistemes de missatgeria són més freqüents les emoticones.
  • Els sistemes de missatgeria adopten la forma d’una conversa (de fet, en la seva majoria són aplicacions de xat), mentre que els correus són més rígids, tot i que també es poden ordenar tot seguint una estructura conversacional.
  • Ambdós es poden emprar en entorns professionals o corporatius (de fet, en algunes empreses hi ha grups de WhatsApp per temes), encara que el correu electrònic és una eina més genuïnament corporativa.
  • El correu electrònic és una eina típica de la Web 1.0, mentre que alguns serveis moderns de missatgeria es troben integrats en eines 2.0 (el Facebook Messenger, per exemple).

Comencem l’anàlisi d’aquestes eines de comunicació personal amb el correu electrònic.